Cience politique

Disponible uniquement sur Etudier
  • Pages : 46 (11409 mots )
  • Téléchargement(s) : 0
  • Publié le : 23 mars 2011
Lire le document complet
Aperçu du document
Curs 2010/2011
1r de Sociologia

Ciència política
Jordi Argelaguet

Una de les fonts importants de conflictes → ESCASSETAT
POLÍTICA: forma de resoldre els conflictes per certs problemes que tenen els col·lectius
Gestiona el conflicte evitant el conflicte obert (guerra)

Problema: escassetat d'aigua: 2 opcions → estalviar H2O
→ no estalviar H2O

Com resoldre aquest conflicte? Comactuen els individus? Quin és el resultat agregat, en conjunt a la societat dels individus? Com raonen per triar una cosa o l'altre? Molt sovint els individus actuen com actuen els altres., la gent pren decisions pensant en què pensen els altres. Això dóna situacions de les que poden fer preferències. Propietat de la TRANSIVITAT (criteri de racionalitat – si prefereixo A que B, i B que C, prefereixo Aque C)

Si fem interacció d'aquest dubte ens porta a DILEMA que es formalitza entre individus (nosaltres) i societat (jo i la resta de societat) → Ens dóna quatre situacions. (NOS = societat)
JO – Sí NOS – No
JO – NoNOS – Sí
JO – No NOS – NO
JO – SíNOS – Sí

L'exemple de preferències: l'escassetat d'aigua
A → estalviarinteracció entre aquestes posicions
→ no estalviar4situacions possibles

B→ estalviar
→no estalviar

Preferència: A – estalviB- estalvi(Estem en situació de sequera per tant la situació preferida és que els altres estalvïin) Actuo en funció del que fa l'altre gent, crec que els altres estalviaran. Ordre de preferències:
A – estalviB – estalvi → tothom estalvia
A – no estalvi B – no estalviaran → algun dia ens quedarem sense aigua
A– estalviB – no estalviaran → perquè m'haig de sacrificar jo i els altres no?
A – no estalviB – estalvi → els altres estalvien, però jo no per tant gaudeixo

Partint de la base que estem en un món d'egoistes, el benestar és quan NOSLATRES estem millor.

Col·lectivament quin és el més efectible? DILEMA No necessàriament perquè l'altre estalvïi tu estalviaràs. El més còmode és noestalviar.

És una situació que tot i ser millor és molt fàcil anar a parar a 2 (que sí que és un equilibri que on no hi ha incentius per canviar de situació).
Per garantir el pas de 2 a 3: necessitem institucions polítiques.

PARADOXA: tot i saber quina és la situació millor si ens guiem pels nostres instints i desitjos acabarem en una situació MOLT desfavorable per tothom (a tothom li fa mandraestalviar aigua). Ha d'haver-hi un canvi en la societat. Càstigs i recompenses.
Teoria de jocs: són actors, juguen a buscar la millor situació
Dilema del presoner: 2 presoners per separant – si col·labores amb nosaltres recriminant al teu col·lega et salves. Presoner: Què faig? Està enfrontat a un dilema. Els dos s'acusen l'un a l'altre.

Molts països es troben amb el dilema del presoner.Reiteració d'aquestes situacions ens pot portar a que col·laborant tots estem millor (no ÒPTIMA però sí situació cooperativa).
Come s formen els preferències dels individus?
Quins mecanismes es prenen per garantir la cooperació?
Explicar el que passa. Donar-li motiu el perquè passa. Debat: El que passa, moralment és bo? Si fóssim altruistes, es canviaria l'ordre de preferències. No mirar allòque voldríem que fós sinó allò que és.

La ciència és un procés de discussió acumulativa. Quan és sotmesa a discussió hi ha contrasta, es creen: DESCISIONS ALTERNATIVES.

Hi ha qui diu que quan és més senzilla (la ciència) més s'acosta a la veritat. És un joc reiteratiu (el dilema del presoner → DILEMES) no s'hi juga un cop, sinó que constantment.

EL JOC DEL COVARD: Exemple: “Rebeldesin causa” James Dean
2 es posen en situació molt perillosa on per salvar-se, un ha de ser més covard que l'altre. Ex: Estan en cotxe on han de saltar perquè sinó es moriran però consideren com a covard el que salti primer.
Perquè es doni, s'ha de saber informació de fons. Es convença l'altre amenaçant-lo.

LA GUERRA DE SEXES: baralles entre els dos sexes. Interacció d'individus...
tracking img