ELS PRONOMS I LES PROFORMES EN CATALÀ

Salvador Climent

Aquest document de treball és una definició del problema de la resolució d’anàfora en català, redactada en forma d’esquema.

1ª aproximació: els pronoms són elements que poden alternar en alguns casos amb els noms i que compleixen funcions sintàctiques i discursives equiparables a les dels noms

precaució: malgrat la concepció tradicional (“substituts dels noms”) la seva funció fonamental no és substituir noms sinó substituir sintagmes

Els licors dolços? Els odio El pa amb tomàquet? L’odio Els israelians i els palestins són violents. Els odio

(especialment sintagmes nominals però també altres tipus de sintagmes)

Diuen que en Carles és molt simpàtic però a mi no m’ho sembla ho = “molt simpàtic” = SAdj

També pot substituir (referir a) clàusules (“oracions subordinades”)

En Joan diu que l’assassí és el majordom. Jo no m’ho crec ho = “que l’assassí és el majordom” = clàusula

Definició: Hi ha dos trets bàsics que defineixen els pronoms: 1- Són substituts funcionals d’un sintagma o d’una clàusula 2- No tenen referència autònoma, és a dir, només poden ser interpretats a partir d’un context. Hi ha dos tipus possibles de context, que determinen dos tipus possibles de pronoms: 2.1 El context extralingüístic ( pronoms díctics 2.2 El context lingüístic ( pronoms fòrics

El llibre, no el vaig comprar pas jo el = el llibre = fòric jo = la persona que parla = díctic

CARACTERÍSTIQUES

a) Tipus de classe lèxica: els pronoms són una classe tancada

(b) Variabilitat morfològica: La variabilitat morfològica dels pronoms és heterogènia. Hi ha pronoms: 1- invariables: en , hi , ho 2- variables en gènere i nombre: el ( la , els , les ) 3- variables en persona: jo ( tu ,