Cadre
275 mots
2 pages
Dos-cents dotze i dos-cents tretzeDues notes a peu de pagina s’havien enamorat. Com que Vivien en pàgines encarades –la 212 i la 213-, eren felices a la llibreria, sense cap altre contratemps que alguna mà fullejadora d’algun possible comprador. Però un estudiant s’enduguè el llibre i començaren a passar estones separades. Un dia l’estudiant en subratllà una i l’altre es va enfadar : « No m’agrada que et pintis », digué, i tingueren una baralla. Feia ja una setmana que no es parlaven quan l’estudiant deixà obert el llibre entre ambdues pàgines per amar a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgué conservar per sempre la seva cambra tal com ell l’havia deixada : la cadira una mica separada de la taula, el cendrer ple de burilles, el llibre obert entre les pàgines 212 i 213… Es va quedar així durant 4 mesos fins que els pares van decidir de mudar-se. La habitació del seu difunt fill havia de ser empaquetada i tornada a deixar com l’estava però en un altre casa ; així o havia decidit la seva família. En la nova casa, hi havia una cambra amb les mateixes dimensions que l’antiga ; van ficar exactament totes les coses en els mateixos llocs : la cadira una mica separada de la taula, el cendrer ple de burilles, el llibre obert… però !, en durant la mudança s’havien equivoquat i l’havien obert per les pàgines 214 i 215. I es així com les dues pàgines es van reconciliar i va prosperar el seu amor.
Manolo De Senillosa 3eme