EXCÈLSIOR El poema de Joan Maragall Excèlsior, es un poema de 1895 que examinarem. Joan Maragall era un poeta partícip del moviment modernista. Es sentia dir que es deixava influenciar per la seu esperit romàntic. Va ser l’autor que va guanyar els jocs florals de 1894. L’obra que estudiarem esta en un recull de poesies que escriu un any mes tard dels seu premi als jocs florals. El recull es s’anomenava: “poesies”. Aquet poema es caracteritza per dos temes. La fugida del entorn i la recerca d’un nou mon. L’autor utilitza la imatge del mar per simbolitzar la seva inquietud. El mar que es mou es la imatge que caracteritza aquesta inquietud. Aquesta inquietud es també imatge de la vida del autor. També podem trobar un sentiment diferent, unes ganes mol grans d’aventura. Aquesta aventura simbolitza el modernisme i la aventura que es començar a treballar amb aquet moviment tan nou. El poema té 5 estrofes, cadascuna formades per 4 versos. La seva estructura es ABAB, CDCD, EFEF, GHGH,IJII. Podem observar que la rima es creuada, i assonant. Tots els versos son de 7 síl·labes, i d’art menor. Trobem un rebuig al immobilisme ideològic a traves de diferents personificacions. Les mes clares, son : “ L’aigua mansa” i “ les platges roïns”. També podem veure que el fet de ser tan lliure com al mar i viure aventures també rebutgen d’immobilisme. El moviment constant y el viatge sense destí donen mes afecte d’aventura al poema. Podem veure que els temes que mes caracteritzen el modernisme, son l’evasió i la