DOSSIER P-46-47 A Atenes , tots els ciutadans son conviats a participar al govern de la ciutat. Les pràtiques Apolitiques com el tirage al sort o bé el vot a la majoria permetent als ciutadans d'exercir les responsabilitats i de prendre partit a les grands decisions.
Com funciona la democracia atenesa ?
Entre 18 i 20 anys , el futur ciutadà effectua un serveil militar que es diu l'éphébie. Dura 2 anys , desprès d'aquest dos anys el jove s'engageix a desfendre el territori , els deus i les lleils de la ciutat. Els ciutadans serveixen dins l'exèrcit en funcio del seus revinguts perquè han de finançar llurs equipaments. Els més rics son cavallers , han de prendre en charge algunes despeses de la ciutat , equipament dels baixells , representacions teatrales durant les festes religioses , aquest mode de financement es diu Liturgie. Desprès arriben els hoplites ( soldats ) i els més pobres son ramers. Tots els ciutadans poden anar a l'Ecclésia ( assemblea dirigida per Magistrats que té lloc sobre la coline del Pnyx , que decideix de la politica interior i exterior i de les finances de la ciutat ) , agafar la paraule i proposar una lleil. La Boulè o bé Conseil des 500, on els membres son tirats al sort cada any entre els ciutadans de més de trente anys , redige doncs un project de lleil. L'assemblea pot també condamnar a 10 anys d'exil tot ciutadà supçonat d'amenaçar la democracia és l'ostracisme. El règim atenès és doncs una democracia directe , perquè el ciutadà participe amb el seu vot a la prise de decisio , sense intermediari. El tribunal de l'Héliée se composa de 6000 ciutadans encara tirats al sort cada any entre els que tenen més de 30 anys. Pot trencar dins alguns casos una lleil adoptada per l'Ecclésia. Al final del segle V , alguns adversaris de la democracia reprochen a la democracia atenesa de donar massa poder al poble. Aquest es deixeria governar per la demagogia ( fet de manipular el poble amb un discurs que té gana de sentir ). En theoria , la