Ètica kantiana
Immanuel Kant distingeix entre dues ètiques:
-ÈTIQUES MATERIALS: afirmen que la bondat o maldat de la conducta humana depèn d'algun fet que es considera el Bé suprem per a l'home. Els actes seran, per tant, bons quan s'acostin al Bé i dolents quan s'hi allunyin. Per exemple, el plaer per a Epicur o la virtut per a Aristòtil són béns suprems. Segons quin sigui aquest bé, l'ètica establirà algunes normes per a arribar-hi.
Kant les rebutjarà ja que per a ell tenen defectes. En primer lloc, són empíriques (a posteriori) i aixo impedeix que els principis siguin universals (només ho són a priori). En segon lloc, els seus preceptes són hipotètics o condicionals. I per últim, són heteròmanes, és a dir, la voluntat es determinada a obrar d'una manera o una altra per el desig o inclinació a alguna cosa en concret de cada persona.
Afirma, llavors, que l'ètica que ha de ser universal i racional no pot ser material i ha de ser formal. L'ètica ha de complir diverses qüestions: no ha d'establir cap bé o finalitat a perseguir, i no ens ha de dir què hem de fer sinó com hem d'actuar.
Així doncs, presenta un segon model:
-ÈTIQUES FORMALS: es limiten a senyalar com hem d'actuar sempre, es tracti de l'acció que es tracti. Un home actuarà moralment, segons Kant, quan actuï per deure. El deure és "la necessitat d'una acció per respecte a la llei", és a dir, el sotmetiment a la llei, no per la utilitat o satisfacció que ens pot aportar, sinó pel simple fet de respectar-la.
Kant distingeix tres tipus d'accions
*Contràries al deure
*Conforme al deure
*Per al deure (només aquestes posseeixen valor moral)
Tenint en compte que:
ACCIÓ > FINALITAT
Posem per cas un comerciant que rebaixa els preus als seus clients. La seva acció és conforme al deure. Si ho fa per a assegurar-se la clientela, segueix seny conforme i no per al deure ja que aquesta acció serà un mitjà per a aconseguir una finalitat. Però si per el contrari, actua pensant que és el seu